Llibertat Condicionada

L’abolició de l’esclavitud és un fet històric, documentat i físicament real; però l’esclavitud en la seva ambigüitat ha sabut adaptar-se al món contemporani, s’ha camuflat de forma extraordinària entre la falsedat que pateix la societat.

Teòricament, posseïm llibertat, garantida per un dret que, malauradament, necessita estar escrit per tenir vigència en el món sencer. Però aquesta, és una llibertat il·lusòria, idealitzada per un canvi de pensament que portà inherent el procés de civilització, aquell que, oficialment, feu la humanitat més humana i, extraoficialment, més eficaç alhora de fer ús de tècniques persuasives que feren prescindible la participació activa de forces civils, o militars o religioses, per fer complir els dogmes socials implantats pels repetitius personatges amb necessitat de poder que, eficaçment, segueixen pautes semblants durant tota la Història. Es començà a castigar les pràctiques que, innegablement, atemptaven contra la llibertat individual i es donà cabuda a la proliferació d’enginyoses formes de manipulació, tan summament subtils, que gaudiren (i gaudeixen) de certa invisibilitat per a la ignorància humana. Així, l’evolució de la Humanitat canvià la força bruta per la intel·ligència; aconseguí desfer-se’n de fèrries cadenes i cruels imposicions baix amenaça armada, tot substituint-les per falses conviccions socials.

Per Maria Foix i Ferrer