Xarxa Dogmàtica

La societat estipula normes (suposadament) cíviques i de convivència, estipulacions que solen derivar en dogmes que segueixen milers de persones amb una fe extremadament eficaç alhora de justificar conseqüències desastroses, cosa que té el seu atractiu, com tota eixida covard, aquella que existeix en cada decisió difícil. Però aquesta cegació col·lectiva també resulta útil quan s’exhaureixen els arguments individuals (suposant que aquestos hi flotin en el cervell d’estos corderets pasturats per imposicions). Així, amb la possibilitat d’actuar amb la polivalent excusació regulada i arcaica, tota valoració de la conducta queda supeditada als escrits públics d’aquest conjunt de pseudoalliberadors.

Popularment, ens marquem un objectiu prioritari: aconseguir la felicitat, aquest estat de perpetua harmonia, al que li atorguem el poder suficient com per a desterrar, del nostre territori vital, petites catàstrofes com l’acne o la frustració front al desig de posseir una pantalla panoràmica de televisió... Per tal de trobar aquesta força renovadora, ens desfem de tot allò que creem pot dificultar el nostre triomf. Per aquest motiu, deixem de pensar en les desgràcies que pateix la nostra Mare Terra (i tots els seus fillets i filletes) i ens aferrem a les ja ideades formes de fe que, com si d’una malaltia contagiosa es tractés, s’apoderen de gran part de la població mundial. Aquesta mateixa fe que no mou muntanyes sinó que les redueix a escombres sense tenir cura de les criatures que en ella feien vida.

És inevitable adonar-se’n de com moltes qüestions transcendentals per als humans, es veuen lligades a determinades religions, com influeixen les ideologies teològiques en la formació de la moral i l’ètica personal. En aquest cas, és ben trist poder fer ús de la facultat filtrativa de l’intel·lecte, aquella que et deixa desempallegar-te de les fatídiques històries passades (i, malauradament, també presents), portades a terme per aquests mafiosos que manegen les ànimes a voluntat, i s’amaguen baix vestits lluents o espesses capes de material daurat. Fent ús d’aquesta capacitat, seguim mesurant la nostra bondat segons el dictat dels negocis relacionats amb la teòrica divinitat, que permeten la violació i castiguen l'homosexualitat; esgarrifós i real exemple dels que sustenten una ideologia religiosa, com totes, plena d'elements poc racionals, i falsament espirituals.