Joc de Destrucció

La Guerra és un joc de desolació massiva. Els jugadors són nens i nenes d’entre –9 mesos i +100 anys. Hi participen tots, amb ganes i eufòria, hi posen la vida. En aquest joc no hi ha discriminació, la participació és completament oberta, l’única dificultat és l’admissió en el grup dels privilegiats impulsors del joc, a aquest no hi pot pertànyer qualsevol... abans de poder formar-hi part, cal passar un test de prioritats, on s’avaluen les intencions dels aspirants i la vulnerabilitat que presenten davant les ordres dels capitans de l’equip, els estrategs més contundents i poderosos del joc. Els que no passen aquest control, no tenen cap problema per formar part dels marginats no privilegiats, el conjunt que, tot i ser majoritari, mai és favorit.

Aquests grups es diferencien clarament i, encara que es complementen, mai arriben a trencar els llaços de rivalitat que els separen. El primer grup sempre acaba el joc amb uns guanys considerables; el segon, amb unes pèrdues irreparables. El primer canvia les normes del joc conforme milloren les seves joguines, que es dirigeixen amb un comandament a distància, molt lluny del terreny on es juga la partida; el segon, accepta les normes i hi participa amb nines de roba massa deteriorades per causar qualsevol bona impressió.

Els participants que formen part del primer col·lectiu gaudeixen veritablement del joc, per a ells es tracta d’un simple joc d’estratagema, amb la possibilitat de reiniciar una mala partida i esborrar públicament la desastrosa estratègia, però tot i això, al reiniciar el joc, deixen milers dels jugadors marginats fora de la realitat.

Aquest joc no és ven en cap tenda de joguines, la seva distribució és completament gratuïta i arriba fins a les cases de cada ciutadà. No necessita cap campanya publicitària, però els capitans de l’equip dels creadors de desolació, s’entesten en realitzar campanyes repetitives on tracten de manipular a les masses amb missatges de fals contingut. Vergonyosament, son moltes les voltes que aconsegueixen vendre samarretes amb fluorescents logotips als que poden ser classificats, dintre d’una gran llista, com un mer número que espera poder fer us d’un dels comandaments a distància que faciliten aquests monstres disfressats de publicistes; venda aconseguida perquè les campanyes han afectat el cervell d’estos pobres ignorants fent que conserven l’esperança de ser admesos en la comunitat que edita el joc o pels forats que defineixen les vides dels compradors de samarretes amb logotip, forats que tracten de taponar amb ideologies comerciades que s’alimenten de la desesperació, la frustració, la ignorància...

Per Maria Foix i Ferrer